Pàgina d'inici » Dietari » Una mena de secessió

Una mena de secessió

Una sola pàgina, una d’única, per definir l’amistat i dir-ne amb tota precisió en què consisteix exactament. Cosa ben estranya, etèria i compacta alhora. Es tracta de l’amor menys natural, el menys instintiu i biològic. De l’amistat, no és pas que en depengui la supervivència de l’espècie, però és d’aquelles coses que omplen de sentit la supervivència. Els amics no es busquen, sorgeixen. I una rara afinitat els aïlla en una solitud immensa. Entre els amics els grans favors fan vergonya i s’obliden de seguida, l’amistat no es tracta de favors i més aviat és una mena de secessió, fins i tot una revolta, i ens protegeix, a més, de la servitud completa. Recorda que nosaltres dos no ens buscàvem pas abans d’haver-nos vist aquella primera vegada. La sort va ser justament aquell poder meravellar-nos, tots dos, de l’existència de l’altre. I el que et diré ara és que en d’altres moments i situacions segurament aquesta relació nostra s’hauria allargat. No ha estat així, no ha pogut ser. Tota amistat és una forma de secessió, fins i tot una revolta… (Segons els mots extrets, cert que amb un poc de llibertat, d’Els Estranys, Edicions de 1984, de Raül Garrigasait que no en canso de llegir i rellegir). Molts records.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s