Pàgina d'inici » Dietari » Camins

Camins

Tolstoi deia que una criatura o un adult pot estudiar quan se sent atret pel que estudia. D’acord. Sinó que segurament caldria afegir-hi encara alguna cosa que em sembla fins i tot més important: atret pel que estudia i també, potser sobretot, seduït per la persona que mira d’impartir-li aquell saber i aquells coneixements. Després, un poc més endavant, hi ha hagut també qui ha deixat dit que, de fet, s’entén que l’ensenyament a classe i en grup no és sinó un pal·liatiu quan la persona individual no pot ser totalment educada per un professor individual i que, per tant, s’ha d’abandonar a la seva pròpia sort el caràcter individual i també el possible talent, cosa que és certament perillosa. Ara: ¿que potser no és igualment perillós l’educador individual? Camins.

D’altra banda, parlant de camins, obscenes expansions de la bondat i de la vanitat, i també d’aquesta tragèdia total, és el que aproximadament em semblà aquell concert d’ahir sobre cases nostres i cases vostres i que per damunt de tot volem acollir. Si més no, els fragments que en vaig veure. Pensava, mentrestant, si a casa seva n’acolliran gaires, de refugiats, aquests artistes que se n’omplen tant la boca alguns dels quals, per cert, vaig adonar-me que em tractaven àdhuc en femení. Camins que se separen, francament. No sabria què dir-hi ni què fer-hi. Impotència. Això sí: que bones persones que som!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s