Pàgina d'inici » Dietari » Un segon amor propi

Un segon amor propi

Allò que fa que una gran part dels nens petits ens agradin és que es troben encara enclosos en aquest aire, aquesta fesomia i aquestes maneres amb què la naturalesa, tal com també féu amb nosaltres quan érem petits, els ha dotats. No en coneixen d’altres. Tot això ho van canviant i corrompent a mesura que surten de la infantesa: es pensen que el que cal és imitar el que veuen fer als altres, i el que passa és que no poden imitar-los encara de manera perfecta; sempre hi ha alguna cosa de fals i d’incert en tota imitació. No hi ha encara en ells res de fixat, ni pel que fa a les maneres ni pel que fa als sentiments; i en lloc de ser, efectivament, allò que pretenen semblar, tracten de semblar allò que no són. Imitació corrupta. Segurament és així que comença tot mentre ressegueixo aquest dematí algunes Màximes de La Rochefoucauld que creia també que l’educació que en general s’imparteix als joves no és sinó un segon amor propi que se’ls inspira. Mentrestant, aquí on som, com més va més costa i més difícil és veure gent jove llegint. Ja ho veuen.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s