Pàgina d'inici » Dietari » Cap manifestació melindrosa

Cap manifestació melindrosa

Qui més qui menys ha passat nits d’aquelles en què tota manta o, més ben dit, flassada ens ha semblat ben poca cosa. Ben arraulits al llit i prenent-les ben fort com si de tal manera haguessin d’escalfar més. Aquesta és exactament la descripció que, d’una situació així, fa Raül Garrigasait en aquest llibre seu que es diu Els Estranys que no em canso de llegir i rellegir. Dins el son, escriu, la manta va adquirir gruix i tovor, una forma concreta, mamífera, que responia als moviments de l’individu. Es transformava: primer potser una ovella, després una gossa immensa o una óssa, una lleona amb urpes perilloses que es bellugava a batzegades, finalment una dona amb la pell una mica flàccida, marronosa, suau com el vellut, càlida, que abraçava i besava i llepava amb una passió antiga que se sorprenia de retrobar-se a si mateixa, i ell s’hi acoblava resseguint-ne les corbes i sorprenent-se igualment, fins que va notar alguna cosa. Va notar una bava densa, calenta i desconeguda que li baixava per les galtes…

Vull dir que qui més qui menys deu haver presentat aquesta fila si algú mai ens ha observat en hores de son. Però un cop més no puc deixar d’admirar la precisió i la cadència dels mots que se t’enduen. Plagio Jordi Llovet, d’acord, però estic segur que Garrigasait escriu un dels catalans més agradables de llegir de tota la novel·lística catalana. I sense  cap manifestació melindrosa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s