Pàgina d'inici » Dietari » Laberint

Laberint

¿En sortirem mai, d’aquest laberint? -¿Quin laberint? -Aquest on un dia vam ser ficats i on encara ara som. -No, mai, deia Max Aub (1903-1972). ¿O és que potser et penses que és possible sortir d’un laberint que es diu Espanya? Quines coses! Com si tot estigués ja escrit i a partir d’aquí el fet de viure no tingués ni el més mínim sentit. Ell, que en una de les seves sentències es demanava precisament de quina manera poden viure els qui es pensen que tot està ja escrit. El que ha de venir no està encara escrit i, de fet, el que també pensava és que la llibertat sense la força engendra esclaus. I, encara i a més, que tot està per fer: facis el que facis, això que fas ara mateix no ho ha fet mai ningú. I, escolta, del laberint, algú altre en deu haver sortit algun cop. Si no, ¿com podríem saber que existeix? Tantes coses dites que no són pas, però, totes les que tenia pensat dir. No són homes el qui, tot i tenir veu, no la fan sentir i senzillament callen i, per tant, atorguen. Aquest laberint. Uff! Un poc més de claror, per l’amor de Déu. La claror del poema perfecte, per exemple. Sí, perquè el poema perfecte és tocar pell humana (M.A.R.).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s