Pàgina d'inici » Dietari » Lliçó magistral de llengua

Lliçó magistral de llengua

En plena lectura d’Els Estranys de Raül Garrigasait (Solsona, 1979) que ha publicat Edicions de 1984. Plaer del joc lingüístic i de la meravella de registres diversos. Un mestratge del més bo. Música de les paraules situada en plena primera guerra carlina. Diria que el de menys és l’argument i de veritat que tot i tothom resulta ben estrany i que per aquesta mateixa raó el títol que se’n desprèn és del tot ben precís i ajustat. La senyora vídua que no parla mai ni tampoc no hi juga cap paper, però que al mateix temps intueixes com a més que important. El metge, juganer de les idees, es diu justament Foraster. I mossèn Tristany, petit i brut, cofat amb una gorra blava que li tapava a mitges la tonsura, amb unes terceroles i un sabre penjats al cinturó, que alentia el pas del cavall, desmuntava i ordenava als soldats (tot i que és exagerat anomenar així aquells homes sense sentit de l’ordre) que resessin el rosari i l’avemaria i el glòria i, just encabat, ell mateix, canonge Tristany, ho celebraria disparant un tret enlaire, un tret que beneïa el moment i el lloc i les blasfèmies dels soldats i els centenars de cadàvers revolucionaris que s’amuntegarien a la pròxima batalla. Com així fou en el principi, ara i sempre, pels segles dels segles. En fi, que a estones penso que aquells carlins no eren res més que això: una colla d’amics que defensaven els seus records amb les armes. Bé, i encara aquella àvia que tan sols pronuncia una sola frase, una d’única, però que és d’aquelles que fa trontollar el món. I Lichnowsky i Rudolf von Wielemann, aquells prussians i el narrador, el mateix Raül, chapeau!, i Europa com un apèndix d’Àsia, i Visca Don Carles i Mori Cristina puta! I el Carnaval de Solsona traslladat al passat, i el carlisme com el nostre far-west. Llenguatge visual, a més, i ple d’experiències sensuals. Fins al punt que als moments més intensos de la narració no hi ha paraules perquè senzillament no hi calen. Ja es veu, amb tot això, que haurem de dir moltes més coses d’aquest llibre que, al llarg de les 185 pàgines que té, em sembla monumental i també una lliçó magistral de llengua.

4 thoughts on “Lliçó magistral de llengua

  1. Aquests llibres no s’han de deixar escapar. I són aquells que et fan dir: quina llengua magnífica, la nostra. Em fa l’efecte que la collita d’enguany ha sortit molt bona.

  2. Retroenllaç: Sabadell, Berga, Barcelona, Manresa (i respirem) – La casa en obres

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s