Pàgina d'inici » Dietari » Menys que gens

Menys que gens

Sensació que les periòdiques campanyes de foment de la lectura no fan sinó fracassar. I no pas perquè potser ara es llegeixi més que mai, que segurament és cert -tot i que amb prou feines deu haver-hi 25.000 lectors dels de debò aquí entre nosaltres-, sinó pel que es llegeix i pel gust, o mal gust, que es fomenta. És mentida que tot és opinable i que totes les opinions tenen el mateix valor. Hi ha un cànon a totes les literatures. Hi ha un cànon literari, i hi ha la tradició, que és allò que forma el gust i aquest gust no és mai als best-sellers, mai. Diria, al contrari, que el que cal és buscar els llibres menys venuts. Tant de bo si algú publiqués la llista dels llibres menys venuts. O gens venuts i, doncs, encara menys llegits, menys que gens. Com per exemple els de Miquel Àngel Riera, que ni tan sols hi són, a les llibreries. Bé, els de Riera i els de tants i tants d’altres que, amb tanta innovació i coses noves, ni tan sols són esmentats a les escoles i instituts del país. I no hi fa res que hi hagi, pel que sembla, una gran assistència a les biblioteques. Les biblioteques s’han anat convertint, massa vegades, en una altra mena de llars d’infants.

3 thoughts on “Menys que gens

  1. Hem de pensar que en un vila amb tant de glamur com ara Sitges (Festivals de cinema, de poesia, trobades d’economistes, simposis, etc) no hi ha, a hores d’ara, cap llibreria. Totes han anat plegant. I la Biblioteca (que de fet, se n’hauria de dir, avui dia, Mediateca) fa mesos i mesos que és tancada en unes obres de reforma inacabables. I no passa res…

  2. Qui em va obrir la gana de llegir M.A. Riera van ser dos escriptors mallorquins: Sebastià Alzamora i Carme Riera, que en parlaven, no recordo a propòsit de què. La Carme Riera el posava d’exemple i el comparava, a favor d’en Riera, amb en Villalonga, deia que era el millor prosista que havien donat les Balears. I no sé quin dels dos va comentar que cada cop seria més difícil que la gent jove s’hi endinsés per la dificultat d’entendre’l i per la riquesa del vocabulari. Ben pensat és trist que M.A. Riera no sigui llegit ni tan sols pels lectors cultes. És veritat que la lectura de les seves novel•les entranya una certa dificultat inicial, però em penso que estan a l’abast d’un lector avesat a llegir en català habitualment. No obstant i tot, de M.A. Riera no se’n parla gens, el seu nom no surt als mitjans. Un fet incomprensible. I pel que fa al comentari del company Francesc Pasqual, és descoratjador que a Sitges no hi hagi ni una trista llibreria. Jo hauria assegurat que en aquesta ciutat hi vivien ciutadans cultes. Però ja es veu que un cert nivell econòmic no equival, simètricament, a un cert nivell cultural.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s