Pàgina d'inici » Dietari » Perdonar costa molt

Perdonar costa molt

Tarda de lectura pacient. Pàgines repetides que presagien ja el desastre d’acabar caient dins el volcà de Sota el Volcà de Lowry, aquesta immensitat. -¿Que ja no sents gens de tendresa o d’amor per mi?, li fa ella, gairebé amb pena; i ell que pensa: -sí que t’estimo, sí; encara sento per tu tot l’amor del món; però és un amor que em queda molt lluny i que se’m fa estrany; i encara que em sembla sentir-lo, com un brunzit o com un plany, el sento lluny, molt lluny, com un so trist i desorientat que tant pot ser que s’acosti com que minvi, no ho sé dir-. I ella,- ¿no saps pensar en res més que en quantes copes et prendràs?…-Sí, que t’estimo, diu ell al capdavall; però…(no et podré perdonar mai del tot; perquè ¿era això, oi, el que hauria volgut afegir?)…I el fet era aquest, que perdonar, perdonar de cor i de veritat, costava molt; molt, costava perdonar…I encara costava més no dir: -et tinc ràbia…Tot aquest munt de símbols d’esperances perdudes, forat del Gòlgota. Golf=gouffre= abisme. Tenir parella o no tenir-ne. I el pensament d’aquell clàssic que deia, senzillament, que, facis el que facis, te’n penediràs.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s