Pàgina d'inici » Dietari » Pobre de tu que badis

Pobre de tu que badis

La realitat és, segurament, allò que cadascú de nosaltres aconsegueix fer passar com a tal (Flaiano). T’ho dic de veritat, diem. Això que et dic és veritat. ¿I tu, què saps? I a mi, què m’has de dir! O allò que sol, o solia, passar amb el terme amant, que vés a saber hores d’ara què deu significar i ni si tan sols es fa ja servir gaire en el sentit d’aquella mena de muller o de marit que amb el temps es fa insuportable. Realitat, potser. O això mateix d’aquestes superilles que sembla que pretenguin superar les illes de vianants que, de fet, ja tenien aquell defecte d’origen que feia gairebé impossible passejar-s’hi fent el badoc, pobre de tu que badis, de tants pintors i estàtues humanes, ciclistes i patinadors de tota mena. Però si fins i tot ara als passadissos del metro, els passadissos interiors que connecten una estació amb una altra i que, per cert, no són pas carreteres, es veu que hi ha curses de bicicletes i fa tot l’efecte que de tot això no se’n pugui dir res de tan lleig i prehumà i inframental que resulta l’ambient i el nivell que tot ho envolta. O gairebé tot.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s