Pàgina d'inici » Dietari » D’Herodes a Pilat

D’Herodes a Pilat

Quarts de 7 d’aquesta tarda, ja. Dia pràcticament desaprofitat. Sense ganes de res. M’adono, però, de la sobreabundància de referències a Zygmunt Bauman, filòsof polonès que es va morir ahir a 91 anys d’edat. No sabria què dir-ne perquè amb prou feines si n’he llegit alguna petita recopilació de pensaments. Com per exemple aquest: “Els nostres pares fundadors creien en un cos comú de coneixements. Tots disponibles i obligatoris per a la gent educada. Ara, en canvi, pots ser un gran expert en un tema determinat i un complet ignorant en un altre.” Sé, també, que fou ell qui encunyà aquest adjectiu, líquida, com a definitori d’aquesta societat on vivim. Societat líquida. Poc consistent. No sé si mai han existit societats d’una altra mena, però. Valdria la pena que de tant en tant repasséssim un poc la Història. I, pel que fa al pensament transcrit, recordo que ja Pascal, que em prenc precisament com un dels nostres més grandiosos pares fundadors, deixà escrit en aquell segle XVII del Barroc que més val saber alguna cosa de tot, que no pas saber-ho tot d’una sola cosa. Vull dir que en sé molt poca cosa, gairebé res, però no estic gens segur que Bauman i el seu pensament hagi tingut, o hagi encara de tenir, una influència gaire decisiva ni determinant a l’hora de fer entendre per què hores d’ara continuem anant tant encara d’Herodes a Pilat. O de rodes a pilans (o pilars), tal com Mercè Rodoreda posa en boca d’aquell seu personatge del conte “En el Tren”.

2 thoughts on “D’Herodes a Pilat

  1. Gràcies una vegada més per les reflexions. Jo, avui, he baixat a Barcelona i, entre d’altres coses, he tingut l’encert (pura xamba, ja que no sabia ni que la feien) d’anar a veure la pel·lícula “Paterson” (2016), de Jim Jarmush, al cinema Balmes. Una pura delícia de dues hores. La màgia de la quotidianitat d’un conductor d’autobús urbà, i poeta (anònim), en una societat certament líquida, però encara, per a segons qui, capaç de poder ser viscuda poèticament, amb molta més senzillesa i profunditat espiritual que no pas semblaria…

  2. Per cert, ja m’agradaria a mi d’assemblar-m’hi un xic…!
    Hi apareix un japonès, també, que fa una visita a Paterson (nom del protagonista, però també el de la ciutat on nasqué el gran i per a ell admirat poeta William Carlos Williams, motiu del seu pelegrinatge). Escena impagable, fortuïta, entre tots dos, en actitud purament contemplativa, en un parc. El japonès també és poeta, però només en la seva llengua, ja que traduir poesia és, diu, com “dutxar-se amb l’impermeable posat”.
    Aquest impermeable que els catalans duem sempre posat, nosaltres sí, sempre, mentalment i lingüística -encara que molts, en la seva inconsciència, ni s’ho imaginen-, i que ens aliena de nosaltres mateixos. Senzillament, perdem el món de vista (els fonaments, la cultura heretada), i ens diluïm com un terròs de sucre.
    Quin testimoni (quina plantofada!), l’edició crítica de l’obra de Josep Carner!
    El drama del bilingüisme, com s’exclamava en Josep Pla.
    Com moltes vegades heu dit, no es pot ser independent si mentalment estàs colonitzat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s