Pàgina d'inici » Dietari » Tot i no haver-n’hi cap necessitat

Tot i no haver-n’hi cap necessitat

Aquest estil d’escriptura que com més va més admiro mentre continuo pensant en Hugh, el de Sota el Volcà que deia, i en si algun dia arribaria a escriure, com sovint amenaçava de fer, una autobiografia –tot i no haver-n’hi cap necessitat, perquè la seva vida era d’aquelles que més aviat es presten a aparèixer en una revista en un resum de l’estil “En Tal, de vint-i-nou anys, ha sigut reblador, compositor de cançons, vigilant de clavegueres, fogoner, mariner, professor d’equitació, artista de varietats, músic de banda, pelador de pells de porc, sant, pallasso (cinc minuts) i uixer en una església espiritualista, de la qual cosa no s’hauria de concloure per força que, en lloc d’haver adquirit una concepció més rica de l’existència a través de les seves vivències, en tingui una visó encara més estreta que un treballador de banc que no ha posat mai els peus fora de Newcastle-under-Lyme”–, si de totes maneres l’arribava a escriure, va pensar en Hugh, hauria de reconèixer que la guitarra constituïa un símbol bastant important en la seva vida…

Aquest estil d’escriptura, deia. Mentre m’enyoro d’enyorar. Tot i no haver-n’hi cap necessitat.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s