Pàgina d'inici » Dietari » Aquell sòrdid carretó

Aquell sòrdid carretó

Vigílies de passat festes. Vespre ja. Passo les nits amb Sota el Volcà. Me’n falta exactament la meitat i ara mateix sóc amb la consciència d’en Hugh, records i pensaments d’aquella gavina -impol·lut carronyaire de l’empiri, caçador d’estrelles comestibles- que tampoc no era l’explicació de res perquè, senzillament, idealitzant-la, la gavina havia quedat desvirtuada. Tampoc no era l’explicació de res el pobre venedor de frànkfurts que ell, en Hugh, s’havia trobat a Oxford Street empenyent el seu flamant carretó de frànkfurts; era el primer carretó de frànkfurts que corria per Londres, i feia tot un mes que el passejava amunt i avall sense vendre ni un sol frànkfurt; i, entre la família que tenia per mantenir i la proximitat del Nadal, estava escurat. Charles Dickens rediviu! El que segurament ho feia més trist era la “novetat” d’aquell sòrdid carretó que l’havien enredat a comprar. Però ¿com podia esperar, havia demanat ell, en Hugh, a l’home mentre sobre seu s’anaven encenent i apagant els oripells gegantins i tot al seu voltant els negres edificis impersonals s’embolcallaven del fred somni de la seva pròpia destrucció (s’havien parat al costat d’una església amb una paret bruta de sutge d’on havien tret una imatge de Jesús crucificat i tan sols n’havien deixat l’empremta i la inscripció “Als qui passeu pel camí, a tots us és ben igual!”), com podia esperar vendre una cosa tan revolucionària com un frànkfurt a Oxford Street?  Era com voler vendre gelats al pol sud. No; la intenció era apostar-se davant d’un pub en un carreró fosc; i no un pub qualsevol, sinó el Fitzroy Tavern de Charlotte Street, ple com ou d’artistes famolencs que que queien rodons de beure senzillament perquè estaven defallits, cada vespre entre les vuit i les deu, per falta d’una cosa tan humil com un frànkfurt. Allà era on havia d’anar!

Bocabadat i mancat de paraules enfront d’aquest llibre immens, atordidor. Nel mezzo del cammin dels collons di nostra vita mi ritrovai in…La dispersió més grandiosa i absoluta. I la devastació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s