Pàgina d'inici » Dietari » La feina que fem

La feina que fem

Per llibertari, o antisistema que es diu ara, que un jove sigui, o li ho sembli ser, en el fons cerca sempre d’emmotllar-se en un esquema abstracte tal com, en substància, dedueix de l’exemple del món i del que n’ha après, o desaprès. Igualment, un home, per conservador que sigui, fa que el seu valor consisteixi en la desviació individual del model. I és que, de totes les minses arrels que xuclen l’experiència, tan sols una línia de vida, una d’única, és creació nostra. La resta no, la resta és atzar. Tant de jovent descoratjat pel fet de no poder fer coincidir l’experiència seva amb el model tan matusserament esquemàtic que s’havien fet del món i del que l’envolta! I, així, qualsevol ofici o professió, qualsevol figura social, la veuen remota i pràcticament inabastable fins que, de mica en mica, van creant la seva figura particular, individual, i el seu ofici i la dedicació que demana van convertint-se, de manera segurament lenta, en la substància indestriable i inconfusible del que són i tant havien temut. Ells mateixos. Són homes, ja, aleshores. O dones. Som la feina que fem i l’ofici que ostentem. De tal manera que és així com es confirma que ser jove és no posseir-se un mateix. (Cesare Pavese i L’Ofici de Viure, aproximadament). Toquen les 6 de la tarda al campanar. Ben a prop de l’hora foscant. Els Reis ja no trigaran gaire.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s