Pàgina d'inici » Dietari » Vils mecanismes

Vils mecanismes

Faria falta, potser, anar més amb compte i mirar de no furgar tant l’entrellat de les coses. Per estalvi de decepcions més que res. Ben bé com aquells nens amb la joguina rompuda que s’adonen que al dessota de la forma bella i admirable no hi ha sinó el vil mecanisme. No sé si serveix de gaire aquesta dèria que tenen alguns de desmuntar-ho tot, peça per peça, per veure tan sols, i mirar d’entendre, l’enginy que fa que la cosa funcioni. Sóc més aviat dels que pensa que com més descompons l’objecte més destrueixes la il·lusió. No ho sé. No sé tampoc si és possible ja de viure d’una altra manera, d’una manera més furtiva si vols, i al marge de tot això que ara en diem xarxes socials, ves quin nom tan poc entranyable. No sé si és encara possible viure’n al marge. De tan virtual com tot s’està tornant. Vils mecanismes. Diada dels Innocents encara que no ho sembli.

3 thoughts on “Vils mecanismes

  1. Molt bona entrada de dietari, que és el que per a mi són aquests escrits. Precisió, laconisme, poesia continguda, records latents… Visió humanista (i crítica amb la maroma on ens anem posant amb tanta candidesa irresponsable) que suggereix l’existència d’altres horitzons -senzills i gratuïts- cada volta més llunyans i, per a molts, ja del tot ficticis o incomprensibles… Abans no vivíem en un Paradís, evidentment, però tot era proper i real, i se sabia amb què es comptava.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s