Pàgina d'inici » Dietari » Sempre en detriment dels bons

Sempre en detriment dels bons

Sembla que el Departament d’Ensenyament es planteja modificar l’edat d’escolarització obligatòria fins al 18 anys. Em sembla increïble. Encara recordo els temps aquells d’abans de la implantació de l’ESO -d’on vénen tots els mals d’ara mateix- en què, en arribar al final d’una classe, el professor podia sortir tranquil·lament de l’aula sense haver d’obligar que els alumnes igualment en sortissin. No passava res. Cap desordre ni cap baralla ni cap vidre trencat. Fins que de sobte tot canvià. Minoria o no tant minoria, la disbauxa s’anà apoderant de tots aquells que els revoltava haver de continuar, sense ganes i sense cap interès, escolaritzats fins a complir 16 anys de tal manera que a partir d’aleshores ja es féu del tot impossible permetre que entre classe i classe els grups d’alumnes continuessin a l’aula esperant que arribés el professor que havia d’impartir la matèria següent. Massa destrossa de tot, massa incivilització. Tothom als passadissos, per tant. I el professor, l’últim de sortir de l’aula i assegurant-se, a més, d’haver-ne ben tancat la porta amb clau. De manera que, si totes aquestes coses han passat des que l’escolarització esdevingué obligatòria fins a 16 anys, no vull ni pensar què deurà passar a partir d’ara, als centres escolars, si tot s’allarga fins als 18. A banda, esclar, del fet que, com més va, més anem retardant-ho tot. Hi ha bons estudiants en aquest país, i tant que n’hi ha, però la sensació és que tot s’ha fet i es fa en detriment seu.

No puc, a més, passar per alt tots els valors que comporta una ferma formació musical. Una formació de la qual, de manera semblant a una majoria immensa d’estudiants d’abans i també d’avui mateix, no disposo. I el greu que em sap. Disciplina, rigor, pensament abstracte i habilitat manual, sentit del ritme i de la melodia, formació de la sensibilitat estètica, refinament de la capacitat auditiva, acordar la pròpia veu o la de l’instrument a la dels altres. I, sobretot, l’atenció. L’atenció a tot allò que ens ve de fora i que ens mobilitza de manera completa. En fi, totes aquestes coses que Xavier Antich incloïa al seu esplèndid article de l’altre dia. Moltes gràcies.

2 thoughts on “Sempre en detriment dels bons

  1. No entenc res de res, la veritat. Ja em suposo que rere tot això hi ha finalitats que van en direccions diferents a les d’ensenyar els nostres joves, dotar-los d’una certa formació i cultura. La meva experiència coincideix amb la seva, professor: veig que als xiquets, fins els 12/13 anys, encara hi ha com establir-los unes pautes i que aquestes siguin respectades. Però dels 13 fins els 16 m’he trobat alguns grups que funcionen prou bé, però també uns altres grups on el millor que hom pot fer és aconseguir mantenir una certa pau i un cert ordre durant una hora, i tot això posant en joc la salut mental, els nervis, la paciència i inventant tota mena d’estratègies per fer veure que aprenen algun contingut. I quan te’n queixes, algú encara et diu “Bé que et paguen, per això!”. No senyor. A mi em paguen per ensenyar filosofia i és això el que vaig demostrar en unes oposicions. Si volen que faci de pacificador, de psicòleg o de qualssevol altres coses, que m’ho haguessin demanat o que em paguin la formació adient.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s