Pàgina d'inici » Dietari » L’alegria de llegir i el gust de viure

L’alegria de llegir i el gust de viure

Mirar, de tant en tant, d’anar més enllà d’un mateix. Ni que sigui tan sols una mica de res. Veure i captar la realitat amb uns altres ulls. Ser crític amb tot el que se sent dir i posar-ho en dubte si més no. Es veu que ara s’han acabat les notes de l’1 al 10 a les escoles de Primària. I tot passarà a ser assoliments o no assoliments, exactament aquest llenguatge. Quina feinada, pobres mestres, haver de valorar (perdó, avaluar!) conceptes, destreses, habilitats, capacitats i no sé si encara alguna cosa més. Hores i hores d’omplir paperassa. Constants informes a les famílies o al que d’elles en quedi tal com va tot. D’estudi, d’esforç, d’amor i seducció pel saber, de disciplina, d’ensenyar i de com ensenyar no se’n parla enlloc. Assoliments. Quedem-nos amb el mot i, sobretot, posem-lo en dubte.

I, mentrestant, tot servint-me de la crossa de Luís Landero, un munt de dies dedicats a passar de llibres a pel·lícules i a programes de notícies i a partits de futbol i de bàsquet en què tot se sobreposa, una cosa damunt l’altra, fins a les escenes de l’horror infinit d’Alep i de les platges d’aquesta mar nostra. Fràgil escut, el de cultura, envers tota aquesta barbàrie. Segurament, però, no hi ha cap altra opció que no sigui la de perseverar contra la monstruositat a través de la formació i de l’estudi, dels llibres, de l’art, de les bones escoles i de l’herència de l’educació familiar, la fe dels nostres pares. Molt bé, d’acord, n’hi ha que poden ser uns lectors grandiosos i, al mateix temps, uns canalles dels més grossos. Són, però, molt pocs aquests perquè, en general, el que en diem humanitats produeix  persones dotades si més no de pietat i de compassió i molt més armades contra aquest cansament moral dels nostres dies. Els llibres, a més, no tan sols vencen la mort i fan que a través d’ells sentis l’alè vivificador dels morts, aquell fantàstic “amb els ulls sento i escolto els morts“, sinó que també et fan admirar els teus contemporanis, David Cirici avui mateix, enhorabona pel Sant Jordi, i en admirar-los, fan que també te’ls estimis. El bri de bellesa i l’alegria de llegir i, per tant, el gust de viure que tanta falta ens fa.

2 thoughts on “L’alegria de llegir i el gust de viure

  1. Jo puc parlar del meu cas. Quan era nano no tenia paraules per expressar-me, me’n faltaven. Era l’escola franquista en castellà, que em va robar la meva llengua. Jo no entenia moltes paraules que els mestres pronunciaven (què coi volia dir: impasible el ademán?). Als infants se’ls ha de donar totes les paraules per entendre el món, de ben petits i a raó de la seva edat. No se’ls pot robar la llengua com ens va passar als de la meva generació. Se’ls ha de donar aquest instrument que és el llenguatge. I per adquirir-lo, una eina excelsa és la lectura, els llibres i els diccionaris. I sobretot els mestres.

  2. De Luís Landero sempre recordaré “El balcón en invierno” (2014). Quina delicada joia! I tan senzilla i entranyable…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s