Pàgina d'inici » Dietari » Miratge fugaç

Miratge fugaç

Sí que és fugissera la condició de la bellesa humana. Si més no l’externa, la de l’aparença del cos. Dins d’aquest podríem fins i tot dir-ne misteri de l’atracció humana, la crida d’atenció inicial, aquella primera fiblada, l’aporta l’aspecte físic, el més primitiu dels impulsos. I és a partir d’aquí, si resulta plaent, que ens entra el desig de conèixer l’ànima, probablement bella, que habita aquell cos. Parlo per mi, és clar, però sense l’atractiu inicial del cos poca és la urgència que sentim per conèixer-ne l’ànima recòndita. I, igualment, de la mateixa manera el desencant que ens provoca topar-nos amb un esperit no dotat de bellesa determina que, de manera implacable, desaparegui l’encís que d’entrada ens havia produït aquell cos. Víctimes d’un miratge fugaç. Trasbals també de la humana condició que fa que, sobrepassada la seixantena, el mascle ja no se senti gens atret, en general, per la femella de la seva mateixa edat, vital desequilibri dels cossos. No ens enganyéssim pas.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s