Pàgina d'inici » Dietari » El tresor de la puresa

El tresor de la puresa

Ploro. Però ploro tot sol quan ploro. No m’agrada plorar davant dels altres. I els temples. Hi entro sovint. Recintes que, si són sagrats, és perquè no pots sortir-ne sense ser millor del que eres abans d’entrar-hi. Això és així. I després… després hi ha, o hi hagué, allò d’immolar el gran tresor de la puresa, indemne enmig de tantes lluites, en què tot era un cos trasbalsat de plaer i també de dolor, i els llavis que, des d’aquella nova avidesa, semblaven cercar amb desesper els d’aquell paisatge en gràcia que et pensaves, de tot cor, haver passat a integrar. Però no, què va! No era cert. No fornicaves prou. Aquest ha estat,  o va ser, al capdavall, el màxim retret. I ara de vegades plores. Tot preparant el seminari de Miquel Àngel Riera del mes que ve. ¿Existeix el tresor de la puresa?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s