Pàgina d'inici » Dietari » Bellesa permanent

Bellesa permanent

La Bellesa com a valor absolut. L’estètica com a ètica suprema. Segurament ara més que mai resulta dur l’ofici dels filòsofs que pretenen que així sigui. Un servidor n’és partidari, però li sembla igualment que, quan algú afirma que aquest objecte concret i determinat és bell, l’única cosa que vol dir, potser, és que excita en aquesta persona un estat específic de sentiments que al mateix temps depèn de tota mena de circumstàncies. Perquè és clar que hi ha tot un seguit d’objeccions a fer-hi, la principal de les quals seria justament demanar-se què hi pot haver d’absolut en res que estigui afectat per la personal manera de ser de cadascú, els hàbits, les modes, les instruccions, el sexe, la novetat. La impressió és que, a la que el qualifiquem de bell, aquest objecte hauria de conservar prou valor en ell mateix per retenir aquesta bellesa de manera indefinida. Sinó que això no és així, i ho sabem. I el que passa és que ens en cansem. La familiaritat no és pas que creï menyspreu, però sí indiferència. I aquesta indiferència representa la mort de tota emoció estètica. Segurament encara que es tracti de paisatges i de panorames dels quals, de massa vistos i quotidians, ja ni ens n’adonem. Potser una única excepció: l’amor envers els fills. Emoció, bellesa permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s