Pàgina d'inici » Dietari » Aquell vostre article

Aquell vostre article

Una de les coses pitjors que hi ha és deixar-se dominar per la mandra, pecat capital. Estem perduts sempre que la mandra ens domina. Combat vital. Si ella guanya, cada vegada que ella ens guanya, és un pas més cap al no fer res definitiu. I no fer res no és existir, no és viure. És tan sols respirar, i encara gràcies. I sense cap aportació. La mandra sí que no serveix de res, absolutament de res.

Sigui com sigui, però, amb mandra o sense, el pas per la vida em recorda avui que una part molt important d’aquest present que visc començà just fa ara 10 anys, el dia abans de la Immaculada del 2006. El meu Bar i el vostre Article. Em plau avui recordar, un cop més i amb tot l’agraïment, l’inici de totes aquelles coses viscudes i les persones que en formaren part i que encara ara d’alguna manera són sempre presents. Just quan fa més de 28 mesos que no ens veiem i quan aquell Tirsa de L’H., tan fantàstic, també ja fa gairebé 2 anys que és tancat.

“Divendres al Tirsa un pare i una filla reien i bevien. La filla devia tenir 20 anys, no crec que gaires més. El pare semblava separat, despistat com el millor Woody Allen, ulleres de pasta negra, americana de pana, elegància involuntària, però inevitable. Hi ha homes que són així: ni especialment guapos, ni especialment cara la roba que duen, però tenen ritme i cadència, música interna, encaixen perfectament en l’espai que ocupen. Ben bé com el pare d’aquesta princesa de llarga cabellera rossa, cara rodona com un dia afortunat, no es deixa aconsellar pel bàrman i rebutja els còctels i demana un combinat, està enamorada del seu pare. No és res malaltís, és autèntica devoció de filla. És bellíssima fascinació de filla. A mitges el pare és un heroi i a mitges li diu alguna cosa de la camisa i li posa bé el coll. Meitat la nena que pren la mà del pare perquè la dugui a descobrir el món, meitat la filla que s’ha fet gran i que té cura del seu heroi. Ben segur que té una opinió de per què van separar-se, però viu amb la mare i se la guarda. Ben segur que té nois que la festegen, però la princesa és incapaç d’enamorar-se si en alguna cosa el noi no li recorda el seu pare. Aquí al Tirsa beuen 2 copes o potser 3, i encabat marxen. Quan ja no hi són el Manel em diu que han vingut perquè són lectors i volien conèixer el bar dels meus articles. No sabia qui éreu, vosaltres sí que em coneixíeu. Vosaltres buscàveu el meu bar i jo la vostra història. El que jo sé i el que vosaltres volíeu saber. El que vosaltres sou i el que a mi em falta. La vostra curiositat i el meu enyor. El teu pare i el meu dolor. La teva filla i el meu udol. Són els estranys, màgics maridatges que fa la vida.  Nit de divendres al Tirsa. Espero que us agradés el meu bar tant com a mi m’agrada el vostre article”.

2 thoughts on “Aquell vostre article

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s