Pàgina d'inici » Dietari » No poder no escriure

No poder no escriure

Fins fa quatre dies, ni tan sols n’havia sentit dir res. Damià Bardera: No puc no escriure. Atracció envers l’inconegut i de les coses que diu i de la concepció del món que em sembla endevinar-hi. El cos i tot el que hi dus, a dins. El món de Jung inclòs. Persones que no es fan notar. Persones no lliurades a les pressions de la comercialitat i la professionalització. La literatura no és un ofici, va molt més enllà. No poder no escriure. I d’alguna manera renunciar al que en diem èxit a canvi de ser fidels a elles mateixes i a la literatura. Aquest ideal que segurament condueix, podríem dir que necessàriament, a allunyar-se dels debats polítics i dels conflictes socials. I sense presumpció de res, ni ximpleries, ni dogmatisme, ni intolerància. No poder no escriure. Encara que costi tant guanyar-s’hi la vida. I ara Damià Bardera diu que no publicarà més i només escriurà, com si fos poca cosa. Com a mínim durant un temps. Quin temps, aquest, per cert. Temps que desvirtua el mot “clàssic”. Fins al capdamunt, n’estic, de l’ús i abús d’aquest mot cada vegada que hi ha un Barça-Madrid de futbol. Fins al capdamunt. Pa i circ. Tanta estultícia escampada. I més com més va. Perquè i després, què!

5 thoughts on “No poder no escriure

  1. “La casa d’un escriptor, més que un castell, és el receptacle on ressona l’eco de les seves paraules. Les paraules de tot gran escriptor sempre són sagrades. Tot gran creador imita, fins i tot, sense proposar-s’ho els Evangelis. La literatura, en realitat, és l’única alternativa plausible a la religió, Per això la casa d’un escriptor ha de ser tractada com un temple, com un santuari. I honrada com a tal…”
    “… Les societats que no saben reconèixer el valor dels seus escriptors estan condemnades a la indigència moral”

    Joan Garí a “L’única passió noble”

  2. Els llibres i la literatura amb què més frueixo pertanyen a autors catalans. Llegeixo de tot, o gairebé, em considero un bon lector (almenys en quantitat), però amb la literatura catalana m’hi sento més pròxim i amb més sintonia. Disposem de bons traductors, però davant d’un bon llibre escrit originalment en català, per un autor català, els altres, per molta anomenada que tinguin, en mi no deixen la mateixa petja. Que pot ser fonda i important, però no és la mateixa. No sé si m’explico. Ara mateix tinc un llibre entre mans que no puc deixar de llegir: Mística conilla, de Jordi Lara. Anteriorment en vaig llegir un altre: Sabadell Grand Central, Nova York Rambla, de Manuel Foraster. I guardant espera hi ha els últims del Ramon Solsona i del Joan-Lluís Lluís. Les històries que s’hi expliquen podran agradar més o menys però tots quatre estan escrits excel•lentment bé. És allò que et fa sentir orgullós de parlar aquesta llengua nostra.

  3. Damià Bardera és, sens dubte, un escriptor de raça, amb temperament. Jo, que el conec, sé que ara vol aturar un temps la roda frenètica que comporta el fet de publicar a ritme d’un llibre per any (ara mateix té al calaix un parell de llibres més escrits) sense abaixar gens el llistó, mantenint sempre una gran ambició literària. Vol respirar una mica, en aquest sentit, i anar agafant un solatge purament literari. A aquest ritme ha publicat, els últims set anys, sis llibres de narracions i una novel·la… Té un doll creatiu impressionant. És un mestre del conte curt i del micro-conte (molt proper a la poesia), i va ordint tot un món de silencis i tensió, però també de pragmatisme per part dels personatges, encara que això els costi amputacions corporals o desviacions mentals, creació de mons paral·lels, etc. Recomano qualsevol dels llibres, tots editats a “El cep i la nansa”. L’últim mateix, “Nens de llet”, se t’emporta com a lector. Prosa despullada i precisa.

  4. Bardera, de qui n’he llegit dos llibres, domina l’idioma com ningú. Jo diria que encara no ho ha dit tot, que té camp per córrer i que seria una llàstima que plegués de publicar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s