Pàgina d'inici » Dietari » Discrepar en silenci

Discrepar en silenci

Potser d’altres vegades ja ho he dit o, potser, només ho he pensat, ara no ho sé. El cas és que no em sembla del tot certa la dita que diu que qui calla atorga. No sempre qui calla atorga. En aquest cony de país, tan indecís i tan partidari dels somriures de franc, ja se sap que queda fatal que diguis que et sents de dretes, i més com més va, lliurepensador, creient (malgrat l’aparent incoherència), monàrquic (ep! d’una monarquia com la britànica, eh, o com la danesa o com l’holandesa, i no pas com la borbònica dels nostres pecats, que quedi clar), i independentista fins al moll de l’os -amb unes ganes infinites de deixar de ser-ho, per cert. Sembla que no quadri tot això, sempre et volen fer creure que no quadra, com si fos impossible ser totes aquestes coses al mateix temps. Sinó que a un servidor li sembla la mar de normal. Perquè, ¿a sant de què has de ser mal vist tan sols per mostrar-te tal com ets, o et penses ser? De vegades callo, cert. Però aquest callar no té res a veure amb el fet d’atorgar. Té a veure més aviat amb el fet de discrepar, de discrepar en silenci. Llengua muda. De llengües mudes nasqueren possiblement les revoltes més grosses (merci, Tòfol Serra!). I vés a saber si, en el fons, no som més del que sembla.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s