Pàgina d'inici » Dietari » Els senyors de cada dia

Els senyors de cada dia

Perquè, ¿què ens queda, al capdavall, més enllà de les paraules apreses, i del ritme i de la música d’aquestes paraules? ¿Hi ha res que ens faci més humans que les paraules? Totes les paraules recordades. Poesia i prosa poètica. De fet, tot el que és bo resulta fàcil de recordar. El murmuri que et ve, mentre et passeges, d’aquell Si fossin el meu fat les terres estrangeres…Aquest o qualsevol altre, però ha estat aquest fantàstic Bèlgica de la Llunyania de Carner que, com si res, aquest dematí se t’ha aparegut. Meravella. I mira que ens en férem un fart de repetir-ho i d’ensenyar-ho a l’institut. Sempre que sigui possible, els poemes ens els hem d’aprendre de memòria, de cor. És aquest el bon ensenyament i no cap altre. D’acord que som en un temps que la memorització té mala premsa, que hi ha qui malauradament pensa que tot plegat degenera en repetició del lloro i que no porta enlloc. Però la veritat és que sense memòria no som res i és per això mateix que cal tornar-hi i tornar-hi, i insistir-hi. Successives lectures d’aquell poema, o d’aquell fragment de prosa, que ens atrapa i enlluerna, copiar-lo, fer-lo copiar i, a poc a poc, la recitació primer en veu baixa, cadascú per a ell mateix, so i sentit. Sense adonar-nos-en, aquest poema serà nostre, i dels alumnes que tenim al davant, potser per sempre. I, així, fins arribar a ser els senyors de cada dia. Sublim.

2 thoughts on “Els senyors de cada dia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s