Pàgina d'inici » Dietari » En arrendament

En arrendament

Viure arrendats. En arrendament. Fins i tot l’ànima tenim arrendada. És així com en general funciona la cosa, amb aquesta dificultat de disposar de la voluntat pròpia. S’ha de viure, però, i per viure s’ha de treballar encara que les facultats pròpies, allò per a la qual cosa cadascú més serveix, no s’adiguin gens amb les que et demana la feina que et proposen. Has de matinar encara que no t’agradi i el que no pots permetre és que siguin els altres que et mantinguin. D’acord, pot molt ben ser que les teves facultats, destreses i aptituds,  les hagis de posar al servei d’aquells a qui et sotmets i fins al punt de viure en ells més que no pas en tu mateix. ¿Te n’adones? Esclar que, mirat així, la vida resulta dura, esclar que sí. I no sé ni si Petroni representa cap consol quan deia que, en aquest món, gairebé tothom fa el paper d’histrió (és a dir, el paper d’actor, però en sentit pejoratiu). O quan Montaigne, dies de Montaigne, deixà escrit que la majoria dels nostres oficis són comèdia, però que hem de mirar de representar el nostre paper com si fos el paper d’un personatge prestat, un personatge en préstec al llarg de les hores que toqui cada dia. Després, això sí, d’aquesta màscara i d’aquesta aparença, no n’hem de fer, però, cap realitat essencial ni fer-nos propi allò que ens és estrany. No sé si m’entens.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s