Pàgina d'inici » Dietari » Riquesa de la subjectivitat

Riquesa de la subjectivitat

Em llevo i m’assabento de seguida que Leonard Cohen s’ha mort. 82 anys. Bé, penso, acs. Perquè, per als qui no l’hem conegut i tan sols l’hem vist algun cop en algun concert o l’hem sentit  a través dels registres de la seva veu i de la seva música, queden per sempre, mentre hi siguem encara, els mots i els versos que ha compost i la melodia i el to de què els ha dotat. De part meva, no se m’acut sinó que desar ben desat aquest documental que el 33 emeté no fa ni 3 setmanes:  Leonard Cohen, Bird on a Wire.

I el plaer, d’altra banda, de la presentació, ahir a la llibreria Calders, de la versió definitiva del dietari de Guillem Simó, En aquesta part del món, ja ho vaig dir. Cordialitat dels mots de Quim Torra, l’editor, emoció de sentir Carme Vidal, l’Amor, així en majúscula, del dietari, i saviesa i claredat de l’exposició del mestre D. Sam Abrams que signa, a més, el pròleg del llibre. Sinceritat no és exactament el mateix que autenticitat, explicà. Sempre és un poc hipòcrita, la sinceritat, amb aquest seu mirar de no molestar gaire els altres del voltant, sobretot que no s’ofenguin gaire. I no és això el que passa amb el dietari de Simó, obra de tota una vida, que no és que sigui tan sols un dels més importants de la literatura catalana moderna i contemporània. És, sobretot, el més autèntic. Perquè el que conté explica la veritat de les coses des del seu únic punt de vista i sense que allò que els altres puguin pensar-ne tingui ni la més mínima importància ni sigui tingut gens en compte. A cor obert i cap preocupació pel valors socials i morals de l’entorn. Perquè autèntic vol dir això, que la nostra veritat s’imposi a tot i a tothom. És la riquesa de la subjectivitat. És a dir, ni més ni menys, el que cal en un dietari que vulgui ser-ho de veritat. Exactament tal com ho és En aquesta part del món.

I la veritat és que tot passà molt de pressa. Una hora mal comptada. Durada civilitzada que em va permetre, abans de tornar cap a l’estació, de poder saludar d’altres persones assistents a l’acte, Dolors Lamarca, Jordi Cortada, Àlex Bas…i d’agrair, naturalment, als ponents el fet d’haver-m’hi convidat. I a mi mateix, el fet d’haver-m’hi pogut desplaçar, cosa que ara ja no sempre m’és possible.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s