Pàgina d'inici » Dietari » Obeir i comandar

Obeir i comandar

Fa estona que dono voltes al pensament de Montaigne segons el qual la força d’un estat seria inversament proporcional a la seva cultura, que per damunt d’un estat massa savi plana sempre l’amenaça de la ruïna. Cap entusiasme envers això que en podríem dir la República de les Lletres. Home d’acció que es retirà al castell amb la sola i única intenció de llegir. Que no l’emprenyessin més. Tota una contradicció. Sí, em contradic, molt bé, ¿i què? Però mirin: “Quan el nostre rei, Carles VIII, quasi sense desembeinar l’espasa, es féu l’amo del regne de Nàpols i d’una bona part de la Toscana, els senyors del seu seguici van atribuir aquesta facilitat de conquesta al fet que els prínceps i la noblesa d’Itàlia es dedicaven més a fer-se savis i enginyosos que no pas guerrers i vigorosos” (I, 24). Massa afany de civilització, devia pensar. I també, parlant de la Roma antiga, trobava que va aportar molt més valor per a la pau i per a la guerra que no pas aquella altra Roma sàvia de després que acabà arruïnant-se ella mateixa. Montaigne fa que tingui ganes de quedar-me sempre a casa envoltat de llibres i papers, ell que en aquests paràgrafs dels Assaigs sobre ell mateix no mostra cap complaença excessiva per les lletres i sí, en canvi, pel posat aristocràtic de les armes, de “la ciència d’obeir i comandar” (I, 24). I és que ja sabem, o hauríem de saber que la llibertat mai no surt de franc. Comporta riscos grossos. I no es pot pas dir que tan sols amb els somriures puguem arribar gaire enlloc.

One thought on “Obeir i comandar

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s