Pàgina d'inici » Dietari » Que se’n parli

Que se’n parli

Un vici força comú i força estès és el de totes aquestes persones que es deleixen més per assolir una gran reputació que no pas per assolir-ne una de bona. És lleig, molt lleig, això de preocupar-nos més pel fet que es parli de nosaltres que no pas per la manera en què se’n parli. Aquesta és la qüestió: que se’n parli, que el nostre nom vagi en boca de tothom. El que se’n digui i se’n pensi no té cap importància. Com si ser conegut, famós o popular, representés, en certa manera, tenir la vida i la durada d’aquesta vida garantida pels altres. I no. No hi ha cap raó que no en contingui una altra de contrària. Habitant d’un mateix. Amb això sol ja n’hi hauria d’haver prou. Clar que hi ha la vanitat, evident. I si fos o em sentís un poc espanyol, tan sols un poc (en el sentit d’això que se’n diu macizo de la raza), també, com a Boadella, a un servidor segurament li plauria més com a himne nacional el Cara al Sol que no pas l’actual Marcha Real sense lletra.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s