Pàgina d'inici » Dietari » Una de freda i una de calenta

Una de freda i una de calenta

Manera de ser  massa inestable com perquè cap persona pugui viure i estar-se gaire temps a prop d’un servidor. Tants alts i baixos. Vanitat i feblesa. I no només perquè en dejú em senti un altre de com em sento després d’haver menjat. La cosa depèn també de si la salut i la claror d’un dia plàcid em somriuen o de si un ull de poll al dit gros del peu esquerre o l’atac de lumbàlgia acostumat em torna aleshores malhumorat i em fa ser inaccessible i desagradable. Moments que estic disposat a fer qualsevol cosa al costat de moments que no estic per a res ni per a ningú. Allò que avui, potser, m’és plaent demà passarà a ser-me penós. Igual que amb els llibres i el desordre de les lectures. Passatges i pàgines que m’havien semblat colpidors, de pell de gallina, d’aquells que fan alçar-te de la cadira i que, si mai hi he tornat al cap d’un temps, se m’han aparegut, aleshores, com una massa de mots informe i desconeguda. Una de freda i una de calenta i, així, successivament. Igual que amb les noies. Tastaolletes. No és gens estrany, doncs, que aquella profecia que em feren ara farà ja 13 anys, quan les coses semblaven amables i més aviat ben configurades, s’hagi acabat complint del tot i al peu de la lletra. Acabaràs vivint tot sol. I lluny de tot i de tothom. Efectivament. Al peu de la lletra.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s