Pàgina d'inici » Dietari » Esperit terrestre

Esperit terrestre

Maquinacions. Les esglésies no són encara del tot desertes, però la sensació és que no falta gaire perquè aquí, entre nosaltres, tal cosa acabi arribant. Esglésies desertes. Al record, aquell temps que cada diumenge, des de les 7 fins a les 12, hi havia missa cada hora. I les lectures corresponents i les homilies, unes més encertades i interessants que d’altres. I eren plenes, les esglésies, i voldria pensar que no només pel temor de caure en pecat si no hi anaves. Deure dominical. Vingué després la possibilitat, per si diumenge no et fos possible, d’anar-hi dissabtes al vespre. I amb això potser la cosa començà a espatllar-se. Ara només hi ha la missa d’11 als frares i la de 12 a la parròquia. Misses més aviat endiumenjades amb tot el que tal cosa significa. No hi ha relleu generacional, a més. Als joves, què els expliques de tot això. Viaranys i turons plens de runners i ciclistes, la mar de ben equipats, tot ben lluent, com a nova devoció festiva. Ja fa temps, d’altra banda, que a les escoles no es llegeix ni un bri de la Bíblia, ni de l’Antic ni del Nou Testament. Res. Res de res. I així, igualment, ja gairebé ningú no sap res de res.

Tòfol Serra deia, en aquest sentit, que no cal que la Bíblia digui que ningú no va veure Déu. Esclar que ningú no va veure’l, ningú no l’ha vist. El desig de veure Déu podria tractar-se de set humana, però segurament és millor continuar assedegat que no pas mancat de set, oi? A banda que no és gens clar que la condició de l’home canviés gaire si li fos atorgat i concedit de veure Déu. La insatisfacció radical i permanent no variaria gens ni mica. A més, fixin-s’hi, ¿de què serviren els miracles narrats als Evangelis? Al contrari, com més miracles de Jesús (el Fill que els jueus no acceptaren ni accepten encara), més odi concità entre el poble, sempre el poble. Llàtzer ressuscità, sí, però immediatament es convertí en un perseguit. L’esperit terrestre refusa de sempre els prodigis a la mínima sospita que vénen del cel. Deu ser que aquest esperit terrestre que dic desitja tan sols que ella (la Terra) li brindi o proporcioni de franc satisfaccions grolleres: una pluja de guatlles, posem per cas. I sense que ni tan sols li faci falta donar-ne les gràcies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s