Pàgina d'inici » Dietari » Pares, fills

Pares, fills

Molts dels errors en què vivim immersos procedeixen d’aquell moment que molts pares van començar a considerar els fills com a amics, pràcticament com a iguals. Els meus fills són els meus amics. Res no pot haver-hi de més fatal. Perquè, dels fills cap als pares, el que abans que cap altra cosa hi ha d’haver és el respecte. L’amistat es nodreix d’una mena de comunicació que no es pot trobar ni donar entre pares i fills a causa de l’excessiva desigualtat entre uns i altres. Aniria contra els deures de la natura. Ni tots els pensaments secrets dels pares és poden transmetre als fills si no es vol caure en una intimitat malsana, ni els consells i els correccions, que són alguns dels atributs principals de l’amistat, es poden aplicar de fills a pares, si més no mentre els fills siguin encara massa petits i no s’hagin convertit, doncs, en adults lliures i responsables, objectiu suprem del que en diem educació. Llegeixin, llegeixin, si no, Montaigne (I, 28, Sobre l’amistat).

One thought on “Pares, fills

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s