Pàgina d'inici » Dietari » Ignorants de la gramàtica

Ignorants de la gramàtica

Mancats d’ordre. D’aquell ordre que condueix a totes les virtuts, o gairebé. No passa res, cap delicte no hi ha, en aquest estat que es diu Espanya, si algú (MAR, per exemple) deixa anar en públic, davant de micros i de càmeres, que a tal persona, assenyalant el president Mas, el que li cal és un afusellament, és a dir que l’afusellin. Cap delicte. Increïble, però cert. Manca d’ordre, justícia arbitrària, desordre, arrogància. Igual que el ministre reprovat pels diputats de les Corts a qui ni tan sols passa pel cap de dimitir ni tampoc hi ha ningú que li ho exigeixi. I el problema és sempre el mateix, el problema consisteix a posar en pràctica d’una vegada allò que ja sabem que ens ha de conduir a l’ordre nostre que tanta falta fa. Que aquesta mena de gent mai més no ens escrigui la història. Perquè mentrestant el que hi ha és aquest viure enmig de malentesos i d’informacions falses (la part més grossa de les causes dels desordres del món són gramaticals, afirmà Montaigne), comes fora de lloc, defectes de puntuació que fan que no hi hagi manera d’entendre’s. Ignorància de la gramàtica que explica la raó per la qual aquest estat que es diu Espanya sigui governat per una banda d’infames arrogants, uns infames que, d’altra banda, segurament s’aprofiten de l’estat d’ànim, no gaire menys infame ni arrogant, d’una part molt important de les persones que hi viuen. ¿Com s’explica, si no, la quantitat de votants que en aquest estat que es diu Espanya ostenta encara ara un partit amb l’historial del PP que, per cert, és a punt d’obtenir, a més, l’abstenció i gairebé el silenci del PSOE?

2 thoughts on “Ignorants de la gramàtica

  1. Abans d’un any, segur que hi haurà eleccions a Espanya. L’únic que els uneix, com ja sabem, és el fet d’ésser refractaris a Catalunya, però les dues Espanyes (Machado), són incapaces no ja de posar-se d’acord en cap altre tema, sinó, simplement, d’enraonar (un verb intraduïble a la seva llengua).

    A més a més, tots ells saben (fins i tot els podemites) que són un país inviable sense Catalunya; i no diguem ja sense els Països Catalans: què farien, quina camama s’empescarien per tirar endavant ? Hi ha una ombra tràgica que els atenalla, i es veu que no se n’adonen… Si ens deixessin estar podrien per fi encarar la seva història sense subterfugis. I ara ja ha arribat l’hora.

    Baudelaire deia que el caràcter d’un home és el seu destí. Doncs quan hi ha un gruix humà prou significatiu que comparteix uns trets al llarg dels segles (cadascú a la seva manera), allò que s’anomena l’imaginari col·lectiu, aquest efecte es multiplica amb l’aval de la història, que per a ells, tan afectats, és ben bé una Història Sagrada.

    Ara bé: els planetes continuen giravoltant i les estrelles es mouen, i el Sol només és un puntet inapreciable de la Via Làctia, una de tantes i tantes, incomptables galàxies. Estem rodejats d’infinit, i si acluquem els ulls i fem el silenci cap al nostre interior, encara més.

    Nosaltres, a la nostra.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s