Pàgina d'inici » Dietari » Sempre a l’espera

Sempre a l’espera

¿Que com me va, dius? Doncs mira, vivint sempre a l’espera. Esperant. Avançar, en mi, s’ha anat traduint, de mica en mica, en el fet de no moure’m. De mica en mica, quina expressió, per cert, tan d’estar per casa, tan de miquetes com som. Exactament igual que intercanvis com aquest què, com va tot! Anar fent!, però fent què? No moure’m, deia, fart i fastiguejat de veure que pràcticament no hi ha cap altre dogma que no sigui el d’obeir consignes. Que sigui el que hagi de ser. Un servidor s’espera. S’espera, això sí, amb aquella certa impaciència de comprovar que tota l’escalfor de viure no és ja sinó aquest fet d’esperar. I que el desig no desaparegui. Ser-hi, però, si pogués ser, sense veure ni ser vist. I mentrestant saquejar, plagiar, fer d’impostor d’aquelles sentències trobades als llibres que em plauen i dur-les fins aquí on, de fet, no passaran pas a ser més meves del que ho són als llocs d’on procedeixen.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s