Pàgina d'inici » Dietari » A Catalunya, ni aigua

A Catalunya, ni aigua

Vaig ser contemporani de Franco durant 23 anys. Del franquisme, molts més. De fet, hores d’ara no ha estat pas encara liquidat del tot, el franquisme. Ni el de dretes ni el d’esquerres. Tinc memòria directa d’algunes coses. Gairebé totes relacionades amb la llengua i amb la seva voluntat constant d’arraconar-la, de no reconèixer-la, d’anihilar-nos-la. Tinc memòria directa de les mentides i tergiversacions històriques que ens inculcaren a l’escola, en castellà esclar, en relació a tants fets de la Història que ens havíem d’empassar. Memòria o oblit. Colonització mental.I la veritat és que no som ni érem castellans. Ni ho serem. Res en contra de Castella, però. Al contrari, cadascú és com és i té la llengua que té i s’hi expressa i no passa res. Tinc amics castellans i no hi ha mai cap problema. Si mai hagués d’exiliar-me, triaria Castella com un dels possibles destins, ja ho vaig dir. El que passa és que vaig ser testimoni també d’aquelles irrupcions dels grisos a la facultat de finals dels seixanta i principis dels setanta tan sols perquè hi discutíem coses que no lligaven gens amb aquell pensament únic establert i imposat. I perquè de vegades, no sempre, aquestes converses i discussions eren en català, idioma prohibit. És molt gros i salvatge que et prohibeixin la llengua. I en tinc memòria i no hi ha manera d’oblidar-ho. Encara hi som. Encara no deixen (els de l’Espanya castellana que no han deixat mai d’ostentar-ne el poder) que sigui reconeguda arreu com a llengua normal. Per totes aquestes coses, i més encara, no em sembla del tot malament que s’intentin organitzar actes i exposicions en relació a totes aquestes qüestions bàsiques i fonamentals del passat que encara no ho és del tot. Ara: les haurien de fer bé, ben muntades, ben explicades, itinerants si pogués ser, amb tots els ets i uts. M’agradaria saber què en saben en realitat, de Franco i de tot el que suposà i encara suposa per a més d’un i de dos, i suposant que no vinguin de famílies que n’hagin patit directament i íntima el mal, aquests nois que l’acaben d’enderrocar del cavall. Segur que el Born és el símbol del 1714. El vincle i la connexió amb el 1939 em sembla, però, igualment evident. I l’objectiu d’anorrear-nos. Aquesta senyora Susana Díaz ahir mateix: a Catalunya, ni aigua; no se la mereix. ¿Menteixo? Si és veritat, és mentida. Si és mentida, és veritat. La Història no haurien d’escriure’ns-la aquesta mena de gent. La Història ens l’hauríem d’escriure. I, sobretot, tenir-ne memòria.

One thought on “A Catalunya, ni aigua

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s