Pàgina d'inici » Dietari » Allò que ens és estranger

Allò que ens és estranger

Fer les coses el màxim de bé possible procurant, però, al mateix temps, de no implicar-s’hi excessivament i mirant-t’ho tot amb perspectiva i amb aquell poc d’indispensable distanciament, com l’espectador d’una obra teatre, aquest tòpic de l’antiguitat, el món és un teatre. “La part més grossa de les nostres diligències són una farsa. El món sencer interpreta una comèdia (Petroni). Sinó que de vegades aquesta comèdia esdevé tragèdia, com ara mateix i en tants d’altres episodis del passat. Però cal interpretar bé el nostre paper, com si es tractés d’un personatge prestat. De la màscara i de l’aparença no se n’ha de fer una essència real, ni convertir en propi allò que ens és estranger. No sabem distingir la pell de la camisa. N’hi ha prou d’enfarinar-se la cara sense enfarinar-se el pit”. Res. Llegeixo i estudio Montaigne per a la classe de dilluns a l’Ateneu. I el que em sembla d’aquestes paraules de “Sobre com administrar la voluntat” (III, 10) és que no hi ha cap elogi de la hipocresia, en ell, quan demana que es distingeixi l’ésser del semblar, sinó més aviat una exigència de lucidesa i un advertiment contra l’autoengany. L’alcalde de Bordeus, el temps que ho va ser, i Montaigne sempre van ser dos, clarament separats. I la persona mai no va pretendre convertir en propi allò que li era estranger.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s