Pàgina d'inici » Dietari » Pam de nas

Pam de nas

Estones d’aquest dematí que no sé ben bé què fer i que passo amb les Màximes i Mals Pensaments. Santiago Rusiñol (1927). Entreteniment dels grossos d’aquesta edició que publicà L’Avenç el novembre del 2006. Concisió, capacitat de provocar, ironies, paròdies i sentències morals i, també, aquella seva visió melancòlica, amarga i desencisada, de l’existència. Si els jutges després del jutjament fossin jutjats, alguns, més d’un i de dos, anirien a parar a la presó. O l’esment dels qui porten dents postisses, que s’arriben a creure que són seves. 200 màximes d’aquesta mena que s’acaben precisament així: “I per fi, el qui escriu un llibre de pensaments no ha fet sinó tenir un mal pensament. El mal pensament d’escriure’ls. Senzillament perquè tots aquests pensaments podrien haver estat escrits a la inversa”. I no passaria res. Pam de nas. Resum de 40 anys de la vida de Rusiñol, esquema del seu escepticisme (Josep Pla). Perquè, al fons de tot, tal com apunta Margarida Casacuberta, es tracta de la reacció de l’artista del XIX que es veu en la situació d’assistir en directe a l’esfondrament de l’ideal que suposà la liquidació del mite de l’Europa culta i civilitzada amb l’esclat de la guerra del 14 i de la constatació de les limitacions del Modernisme davant dels embats de l’anomenada modernitat. I ja veus on som ara, després de tot.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s