Pàgina d'inici » Dietari » Perquè el príncep acabi caient

Perquè el príncep acabi caient

Sobre la dificultat d’atraure els homes, les persones, d’aquella època, però també els d’aquesta, Montaigne deixà escrit que la causa és el poc coratge que tenen per corregir els seus errors i també perquè no en demostren prou (de coratge) per suportar que els altres els corregeixin a ells; i que els uns en presència dels altres parlen sempre amb dissimulació, sobretot que no es noti, que no et jutgin ni et coneguin. “A mi em produeix un plaer tan gros que em jutgin i em coneguin, que m’és com indiferent en quina de les dues formes ho facin. La meva imaginació es contradiu i es condemna tan sovint que m’és ben igual que ho faci un altre, sobretot perquè només dono a la seva reprensió l’autoritat que jo vull. Això sí, faig creu i ratlla a qui es manté tan superbiós, com algú que conec, que es penedeix del seu consell si no el creuen i s’ho pren com una ofensa si es resisteixen a seguir-lo.” I el cas és que el món és ple de gent ofesa tan sols per aquest motiu. Viuen molt a prop nostre i segurament desconeixen aquella sentència de l’amic de Montaigne, Étienne de la Boétie, que deia que n’hi ha prou que el poble deixi d’obeir perquè el príncep, al final, acabi caient.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s