Pàgina d'inici » Dietari » Riscos de l’Art

Riscos de l’Art

L’immens plaer de llegir. Acte solitari. Un plaer, però, que també comporta riscos, riscos dels més grossos. El talent del suposat humanisme europeu enfront de les coses més abominables. Les anomenades Humanitats no han plantat mai cara a les massacres més grosses del passat i també del present d’ara mateix. Camps d’extermini i de concentració de tota mena que devem a l’alta civilització russa i europea, és a dir, al centre mateix de les fites més excelses de l’art i de la filosofia. Cap resistència de les Humanitats. L’Humanisme tan sols se’ns suposa. Steiner diu a la conversa que manté amb Laure Adler al Llarg Dissabte  que hauríem pogut esperar i desitjar que el jardí de Goethe no estigués justament situat al costat del camp de Buchenwald. I també que els grans músics s’haguessin negat a interpretar cap peça mentre sentien els crits dels qui es morien de fam i de set camí de Dachau. Però no. La veritat és que mentrestant hi hagué tota una sèrie de concerts aparentment fascinadors, plens de bellesa i de profunditat musical. I en aquest mateix sentit, Steiner inclou aquella anècdota de Picasso quan un oficial alemany visità l’estudi on treballava durant l’ocupació i que, en veure el Guernica, li digué: “¿Això ho ha fet vostè?” – “No, ho han fet vostès!” Esplèndida resposta, esclar. Si no fos que es tracta del mateix Picasso que sortí en defensa d’Stalin just en aquell moment que l’horror del Gulag, i de la massacre que suposava tot allò, era del tot innegable.

Riscos de l’Art i de l’amor per les lletres. L’Humanisme tan sols se’ns suposa i les humanitats poden també convertir-te en inhumà, insensible a la realitat que t’envolta. Caldria un mètode o altre que et permetés de viure els grans textos, la gran música i el cine i el teatre, però que, en sortir-ne, fessin mostrar-te més sensible a l’experiència humana i a l’horror que tantes vegades l’envolta. Hi hauria d’haver un mètode així i persones amb capacitat d’aconseguir-ho. No sembla pas que n’hi hagi gaires, però. No sé si tenim cap resposta. No sé si som capaços d’entendre-ho. Jo, confesso que no. I me’n faig retret. I no sé ni com fer-ho ni com posar-m’hi.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s