Pàgina d'inici » Dietari » Destí immadur

Destí immadur

Espectacle grotesc. Imperi de la mala bava i de la mediocritat. Bunqueritzats, encara. Destí immadur de l’home, deia Gombrowicz. Deu ser cert. Els anys que anem complint ens allunyen de la infància sense dur-nos per força a la maduresa. Al contrari. Criatures. Impostura de jocs cruels, irracionals, imprevisibles, sense cap interrupció. No sé pas si són els nens que imiten els adults i la maduresa que se’ls suposa. Més aviat sembla com si les coses funcionessin al revés, és a dir, que la sensació de tot plegat és que són els grans, falsos adults, els qui plagien, repeteixen i amplifiquen, en escala planetària, els jocs dels infants. No de cap altra manera es podria justificar tanta i tanta turpitud i malaptesa. De manera que, si no vols que se’t mengin fins el fetge, pensa-t’ho bé abans de barrejar-te amb segons qui. Encara queden alguns individus (paraula immensa) amables i de bona fe. Sinó que aquests, esclar, no manen. I ni tan sols ho pretenen. D’altra banda, no oblidessis pas allò que l’home és bo per naturalesa i que el que el corromp és el contacte amb els altres. Difícil d’entendre, tot plegat. O potser no tant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s