Pàgina d'inici » Dietari » Obstinació

Obstinació

Gairebé tot un any sense anar a teatre. El teatre del món. L’última vegada va ser per veure Conillet. En escena, la magistral Clara Segura, que després vam poder saludar amb plaer i recordar per uns instants aquell temps que ella fou alumna a l’institut de Sant Just. Dificultat de la dona, sobretot quan és mare, per conciliar vida familiar i laboral. Relacions de parella, maternitat, 14 minuts tan sols d’un poc llibertat del total de 1440 que en té el dia. Devessall de paraules i d’entrebancs. Quina societat, aquesta que vivim. L’última vegada, deia, que he anat a teatre. De l’anterior, ni me’n recordo. I ara, un cop començades les hores d’aquesta tarda en que hi haurà la qüestió dita de confiança, em demano de què hauria de tractar una peça de teatre que correspongui a la situació actual del món, d’aquest món d’avui dia. ¿De què hauria de tractar una peça tal? Desassossec. La respiració desassossegada, que deia també Canetti. I el desig permanent que va sempre més enllà del simple somni. S’ha mort Shimon Peres. Desig constant. Apliquem-nos-ho. Encara que hagi de ser fins a morir-nos d’obstinació. Tant és.

©Martí Tomàs.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s