Pàgina d'inici » Dietari » El calaix ocult

El calaix ocult

Falta tan sols l’impuls definitiu, l’instant d’aquell rampell, potser fins i tot inesperat, de prendre la decisió definitiva. N’hem hagut de sentir de molt grosses, i de tots els colors, i només faltaria que tot plegat quedés ara aturat en aquell fals nivell de què parlà Rilke, el poeta immens. No analitzem els problemes, deia, en tota la seva profunditat i no ens adonem que tenen, per dir-ho així, un doble fons. I és aquí que tots els esforços nostres per arribar fins al fons real de les coses queden aturats en aquest fals nivell. Personalismes del poder. Hi ha d’haver, però, el moment que s’obri allò que Rilke en diu el calaix secret. El calaix secret, o ocult, sí. I no depèn pas de cap habilitat especial el fet que s’obri o continuï tancat. Es tracta d’un gest involuntari i fortuït -potser fins i tot d’una distracció, tan distrets com estan ara mateix- que en aquell moment menys pensat i potser més inesperat ens permetrà de descobrir el ressort d’aquest impuls definitiu. Faríem bé de tenir-ho ben present i de rastrejar un xic més la memòria de les coses, camí de la plenitud. No és possible cap consens.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s