Pàgina d'inici » Dietari » Vés-te’n

Vés-te’n

Dissabte descolorit. Com si de sobte tot ell s’hagués tornat antic. Antic com un text de fa 5 anys. Persones passades de rosca, afectacions indegudes i innecessàries de certes converses digitals, virtuals per tant, que et pensaves haver defugit ja per sempre. Virtuals, sí, perquè, la veu, no te l’han volguda ni sentir. Tecleig automàtic de visions d’una més que falsa i injustificada gelosia. I mira que t’ho tinc dit: no te’n refiïs quan segons qui et diu que t’estima. Tan sols et vol. Perquè el centre de tot, per a ella, és ella i res més que no sigui ella. L’absurditat de refer camins intransitats. Retrets i retrets. No és el gaudi el que desitja. És la pura vanitat del plaer de posseir-te l’ànima, que siguis d’ella per sempre, adolescència perdurable. Fastigueig. Adéu, et diu al final. Respira. Deixa-ho estar. Surt al carrer d’una vegada i compra’t un xandall i fes un poc de deport. Vés-te’n. Que, com en aquell llibre de Tabucchi, s’està fent cada cop més tard.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s