Pàgina d'inici » Dietari » Xarnegos

Xarnegos

Brevetat i concisió. I avui potser mes que mai. Perquè del President no ho sé. I d’En Buenafuente encara menys. Igual que de molts que tinc al voltant, que tampoc no sabria segur què dir-ne. Ara, el que sí que puc assegurar és que un servidor, de xarnego, no n’és en absolut, de cap manera, t’ho miris per on t’ho miris. Tampoc els 3 fills que tinc, no en són. El mot té connotacions pejoratives, injustament pejoratives potser, però de fet ni aquí ni enlloc del món no hauria de ser considerat tan estrambòtic ser fill d’una persona nadiua i d’una d’immigrant nouvinguda. El que passa és que entre nosaltres el problema sempre ha estat la llengua, aquest no voler d’alguns, de fet de molts, segurament la majoria dels castellanoparlants arribats de fora, d’assumir com a pròpia la llengua del país que l’acull i d’aprendre-la i fer-la servir amb naturalitat. Immutables, com si la cosa no anés amb ells, han fet com si res i s’han limitat a imposar la seva amb l’argument de l’invasor, Catalunya és d’Espanya i, per tant, hi parlo la llengua d’Espanya. Però no tothom és xarnego a Catalunya, ni molt menys. Em va semblar molt gros aquell “a Catalunya tots som xarnegos” d’ahir a la TV. Fora de Sèrie. I tant. Que cadascú parli per ell. I, sobretot, abandonem aquest lleig costum, aquest vici tan estès de generalitzar per després quedar-te tan ample. De babaus, potser sí que ho som, els catalans. Però no pas xarnegos. No tots si més no. Potser ni Pérez Andújar.

4 thoughts on “Xarnegos

  1. Dret a llei sóc un xarnego. De pare no català i de mare catalana. Però no me n’he considerat mai. Els únics que m’han retret el fet de ser independentista han sigut dos castellans, només per dir-me López. Es veu que si et dius López o Pérez no pots ser independentista, segons ells. El meu pare se sentia català i sempre em va parlar en un català normal, el de tothom aleshores (que, en certa manera, era més ric que no ara) sense cap mena d’accent foraster. Això de ser xarnego no ho pots triar, però a mi em sembla que no té importància. En canvi, el ser botifler sí que es tria. I la condició prèvia és que siguis català. Podríem posar exemples de xarnegos ben catalans i de botiflers ben espanyols.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s