Pàgina d'inici » Dietari » Cansats de la Història

Cansats de la Història

Sí, fou un llarg dissabte, el d’ahir. Ben aprofitat. Diada de celebracions i de converses. Era ja molt entrada la matinada quan ho donàrem tot per acabat. Plaer dels grossos. Benestar de la companyia. Va haver-hi abans, també, temps per a lectura i els comentaris. Justament en relació al Llarg Dissabte, George Steiner en conversa amb Laure Adler (versió en castellà, de Siruela). Un llibre que fa del tot per a nosaltres. Geschichte müde sein, estar cansats de la Història, llegim a la pàgina 117. Carrers europeus que en gairebé cada casa commemoren fets de fa segles. És enorme, el pes del passat a Europa. En canvi, el pes del futur resulta molt més que lleuger. Problema greu d’aquest període que Steiner anomena de transició. Esglésies pràcticament buides. Caiguda lliure dels índexs de natalitat fins i tot en països en què l’autoritat catòlica era i aparença continua essent la més poderosa, Itàlia, Espanya, per exemple. La demografia a Europa és negativa; el continent ja no renova població i els joves i els que no en són tant carreguen el pesat llast dels ancians, el llast de les pensions, el llast dels que viuen massa temps. Piràmide invertida pel costat equivocat. Resulta molt difícil, per tant, imaginar-nos tan sols com s’ho farà la nostra civilització europea per recuperar l’impuls vital que tanta falta faria (fa). L’esperança d’Steiner, en aquest sentit, és que l’Europa oriental resulti ser aquesta gran reserva d’energia encara no alliberada (obres mestres, pensament, art, humanisme…). Esclar que tot seguit afegeix que, veient el capitalisme salvatge instal·lat a ciutats com Praga o com Budapest, amb tanta limusina blanca talment es tractés de Hollywood, o com la mateixa Bucarest, que a poc a poc va eixint d’una llarga misèria, aquesta esperança no fa sinó flaquejar. Així que, enmig de tota aquesta fallida del que en diem Humanitats, enmig  d’aquest tramonto del sole (posta de sol), no resulta de cap manera impensable que d’altres punts del planeta prenguin el relleu d’aquesta Europa massa cansada i, fins i tot, fastiguejada. I sense que gairebé ni ens n’adonem.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s