Pàgina d'inici » Dietari » El tema més poètic del món

El tema més poètic del món

Ja fa temps, molt de temps, que no ens escrivim cartes. I és així que ens anem quedant també sense temps. No tenim temps, ja, per a adreces no electròniques ni per disposar de paper i ploma, ni de sobres i segells. Defunció de l’art epistolar. I Casa de l’Estilogràfica en estat de respiració assistida.

Una hora i mitja amb El Corb d’E.A.Poe (1809-1849) aquest dematí abans d’anar a tallar cabells. Bellesa sublim. Relectura d’aquests 108 versos del poema immens. Ocell de mal averany, tant és que siguis això, ocell, com que siguis diable, aquella nit d’oratge i del mal que em devora perquè s’ha mort Leonora. Res més. Mai més. De cap altra paraula, no ets capaç. I la Bellesa com a sola i única província del poema. Província, terra vençuda. No ens queda sinó la contemplació del que és Bell. La mort d’una noia bella és, sens dubte, el tema més poètic del món, afirmà el mateix Poe. I els llavis més adequats per expressar aquest tema són els de l’amat que s’ha vist privat de l’amada… “I el Corb de mi no se separa, seu encara, seu encara / sobre el pàl·lid bust de Pal·las del portal del més recés; / veig als seus ulls la parença d’un diable en somnolença, / el llum la seva ombra llença sobre el sòl ara i adés / i de l’ombra la meva ànima, que hi tremola ara i adés, /                   no es podrà aixecar  –mai més!” (versió de X. Benguerel).

És a dir que sí, que em sembla cert que no trigarem gaire a veure’l, el carril per a vianants i passejadors. Fantàstic.

4 thoughts on “El tema més poètic del món

  1. La Casa de l’Estilogràfica (carrer Fontanella, 17), contràriament al que podria semblar, malgrat no saber com li rutllen les finances, continua com sempre, amb un tracte i servei exquisits. Tothora hi ha degoteig, moviment de clients. No t’has d’esperar gaire, car hi ha molt de personal despatxant, i hi entenen molt. Solucionen tots els problemes i tenen tintes, també, d’allò més sofisticat. Jo en sóc client. També de la papereria Ràmia (Carrer Comtal, 27), on, al primer pis et tallen els folis per a tu, segons sol·licites. Val la pena de treure-hi el nas, és un autèntic obrador, una lliçó de civilitat amb molt diverses menes de paper, àdhuc d’Armènia, amb una aroma que no s’extingeix mai… El cert és que continuo mantenint correpondència escrita a mà amb un parell de persones. I m’agrada, de primer, escriure sempre les meves coses amb ploma estilogràfica, amb alguna de la petita col·lecció de què disposo. Gràcies per la referència d’en Vila Matas. Vaig a rellegir el poema “Le cigne”, que gairebé no recordo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s