Pàgina d'inici » Dietari » Qüestió de pebrots

Qüestió de pebrots

Hi ha el fons i hi ha la forma, en totes les coses de la vida. Sinó que gairebé tothom té una inclinació natural envers la forma, les formes. I, imperfectes com som, segurament tot el plaer a què som capaços d’arribar depèn de la consciència que tinguem d’alguna perfecció. Sempre ens cal un horitzó, una perspectiva on encaminar desigs i pensaments. Un filòsof francès, del qual ara no recordo el nom, deia que, si l’agulla del temps avancés a través del quadrant seguint exactament la voluntat de tots els desigs nostres, i també de tota la impaciència, no viuríem més enllà del que viuen aquests insectes que es desenvolupen, envelleixen i es moren tan sols en el transcurs d’algunes hores. Fa falta, doncs, aquell poc d’incertesa i de cosa indefinida perquè la inquietud, el malestar i el tedi insuportable de tantes vegades no se’ns empassi. Moltes vegades això que en diem la majoria pren camins equivocats. Camins que es pensen que són raonables, però que al final es demostren equivocats. Qüestió de pebrots, deia Céline. Perquè et creguin raonable, res millor que l’ostentació de pebrots. Amb molts pebrots, n’hi ha prou, i llavors gairebé tot està permès, absolutament tot. És a dir que tens la majoria amb tu i és aquesta majoria, pobreta, qui decideix si s’és foll o no se n’és. Aquestes formes, deia, i el fons que s’hi amaga.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s