Pàgina d'inici » Dietari » Subgènere claudicant

Subgènere claudicant

L’ideal de no haver de fer res i, tot i així, tenir tot el que ens faci falta. I poder disposar-ne. Disposar de tota aquesta setmana a venir fins a la crida d’una nova obligació. Ja tornat de Clarmont, circuit excel·lent amb un final, però, no gaire digne -dinar al que en diuen buffet lliure de La Jonquera, ple a vessar de français moyens, aquesta mena de subgènere claudicant, de compres als supermercats i a treure el ventre de pena, o això em va semblar, a canvi dels 16€ que et demanen perquè puguis servir-te el que vulguis d’entre les més de 200 possibilitats de plats i tota mena de begudes que t’ofereixen enmig d’un ambient infernal de cridòria i desgavell incomprensible, quin disbarat, i tan feliç que tothom s’hi sent, o això sembla, no hi vagin mai, sisplau-, tornat ja de Clarmont, deia, i per mor de consolar-me d’aquest espectacle que dic, obro Céline a l’atzar i a la pàgina 416 del Viatge…trobo subratllat que la gran fatiga de l’existència és potser, de fet, aquesta feinada que hi ha de romandre raonable, als ulls dels altres, durant 20 anys, o 40, o potser més i tot, per no ser simplement i profundament tu mateix, és a dir, aquest ésser immund, atroç, absurd que aquest teu cos conté. O, dit d’una manera, el malson d’haver de presentar sempre com un ideal universal, superhome des del dematí fins a la nit, el subhome claudicant que se’ns ha atorgat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s