Pàgina d'inici » Dietari » El cos temperat

El cos temperat

El suc d’un home o no fa olor o, si en fa, m’agrada. Na Gabriela de la Vinya Nova. Degustant i assaborint, amb molta calma, Panorama amb Dona. La qual, tot i que es considerava enamoradissa de mena i que no era infreqüent que la vista d’un mascle li fes pensar, adesiara, que de bona gana fugiria amb ell -pensament expressiu, però exagerat, val a dir-ho, ja que el seu impuls mai no anava més lluny del desig de colgar-se amb ell i tornar a ca seva amb el cos temperat-, quan es tractava d’En Laro, el marit, tot era molt distint, amb ell era una altra cosa, sobrava costum, eren massa dies, massa confiança. Però En Laro, enc que, com ell, molts, tenia la cosa distinta de ser seu, i no hi havia força al món ni autoritat que li ho pogués disputar sense ferir-li una qüestió de principis ni haver-ne d’esperar resposta. Senzillament, lo que era seu era seu. I prou. I ai, ara, d’aquells que han gosat prendre-l’hi. Perquè ella, Na Gabriela, quan tocava fons rebotia a l’instant i emergia cap a la superfície amb més energia que mai i més ara que es veia empesa,  horabaixando, per aquesta intensa, tot i que imprecisa, necessitat de trobar els qui se li han endut per sempre el marit. Si la ràbia donàs calentura, en comptes de tenir tremolins rebentaria de suor. Escriu Riera tot posant-ho en boca d’aquesta heroïna que està molt de dol.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s