Pàgina d'inici » Dietari » Instrument destructor

Instrument destructor

Segueixo, ara i amb tot el delit del món, les passes de Na Gabriela de la Vinya Nova. Panorama amb Dona, ed. 62-El Balancí, octubre 1983. A la memòria emocionada de la meva mare, segons dedicatòria de Miquel Àngel Riera que no puc abandonar ni deixar de tenir en compte, i més com més va. Pensar. Pensar és allò que Na Gabriela fa en darrer terme, i més ara que ha quedat vídua d’En Laro, el marit. Ho sap sense que ningú l’hi hagi hagut de fer saber. I ho sap tot i que, de fet, amb qui s’estava, a estones, era amb l’amo En Cosme que sí que ho sabia i no acabava de dir-ne res. En primer lloc actuar, es deia ella mateixa. I potser després roïssos, deixalles de temps sobrer, per pensar allò que acabava de fer, el que fos. Perquè, a ella, lo que li anava bé eren les coses palpables, les que es fan amb el cos, amb la part carnosa de la persona. És a dir, cavar, córrer, mirar, rentar, fer la xerrameca, cuinar, fer vencís, emblanquinar, fer mescla, sanar porcs, buidar nierons, copular, fer vànova, riure, pastar, fer bugada, encalçar guàtleres per dins el rostoll. Tot això.

Pensar, d’altra banda, ho considerava una cosa massa blana, que no sabia i tot si era un poc pecat, la cosa no era clara. I per a una dona com ella, actuar des de fora del cos era una inconveniència, una dilapidació, cosa de senyors. I més ara, vídua d’En Laro, fet un sant-roc i mort d’una perdigonada. No, lo que a ella li esqueia no era pensar, sinó fer coses i anar a la recerca de l’assassí feixista i deixar de banda, mal que li pesés, l’amo En Cosme. En lloc d’un infant, vaig parir una eina, tal com solia dir-li sa mare, després d’afirmar que devia ser filla d’ella i d’un mànec d’uixol. I ella creia que sí, que el bé o es fa amb el cos o no s’arriba a fer. Al contrari de la dolentia, que sol ser cosa que es congria al pensament. Perquè, a veure, estimar, que és cosa tan bella i bona, ¿no ho feim amb el cor? En canvi, envejar, per exemple, au, que ho aclaresqui qui pugui, ¿amb quina part del cos envejam? Ben segur que amb cap, i és cosa dolenta, entre les que més. Pensar és instrument destructor. Ara, és també cosa en què hem de tenir tranc i saber guardar-la per a quan ens surti la necessitat d’haver de fer mal, que de tant en tant surt. Com ara mateix, talment i de fet. Ai, el record d’aquell cementiri de Son Coletes on els falangistes detenien els republicans i d’altres persones de la ciutat que consideraven contràries a ells i els hi afusellaven durant la nit a la vista de ningú. Memòria, memòria. Na Gabriela, aquest dia de Santa Maria.

One thought on “Instrument destructor

  1. Un pensa: què deuen tenir aquestes Illes Balears que donen tan bons literats? Ja ho va dir l’escriptora Carme Riera, no és cap secret: és la llengua rica i dúctil conservada dels pagesos i pescadors. Llegint les novel•les de Miquel Àngel Riera t’adones de la crueltat i la barbàrie de què van fer ús els falangistes autòctons per a esclafar tota espurna d’intel•ligència i humanisme. Animalitat atàvica descordada. Llegir les novel•les de M.À. Riera, també les de Vidal Ferrando, Blai Bonet, Guillem Frontera, Baltasar Porcel, Salvador Galmés, Sebastià Alzamora i, per què no, Llorenç Villalonga, t’ajuda a comprendre una mica més la Mallorca actual. Quin país deixaria passar el tresor d’aquesta bona literatura? Qui coneix Miquel Àngel Riera i qui està disposat a llegir-lo? Llegim, amb tota la raó, Bernhard i autors estrangers “complicats” i ens en vantem. I, en canvi, ignorem olímpicament Miquel Àngel Riera.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s