Pàgina d'inici » Dietari » Aquell cos i aquella fesomia

Aquell cos i aquella fesomia

Déus, i deus, inaccessibles. Desarmats davant l’atracció de la bellesa humana i de la seva condició fugissera. Misteri de la bellesa, dins del qual la crida d’atenció inicial la dóna sempre l’aspecte físic. I és a partir d’ell, si és que resulta plaent, que ens entra el desig de conèixer-ne l’ànima, probablement bella, que habita aquell cos. I, si no, l’encís que d’entrada ens havia produït senzillament desapareix. El sacerdot i la fesomia d’Alexis. Implacable potestat de la bellesa. I l’estil de la prosa immensa de Miquel Àngel Riera, no sé mai estar-me de dir-ho. De tal manera que, distretes les meves defenses, i obeïdor d’alguna cosa, aquell dia vaig immolar el gran tresor de la puresa, fins aquell instant indemne de tantes lluites i combats, en tant que som un cos vivíssim i trasbalsat de plaer i de dolor, i els llavis, aleshores, des del desesper i des d’una nova avidesa semblaven cercar els d’aquell paisatge en gràcia que jo havia passat a integrar. El paisatge d’aquell cos i d’aquella fesomia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s