Pàgina d'inici » Dietari » Singularitat

Singularitat

Generacions i generacions educades en una, en el fons, ben estranya noció de l’amor. Una noció que, deixant a banda que en aparença ha anat allunyant-se de la reproducció, consisteix en aquella idea que un sol ésser determinat, un de sol, pot satisfer-ne un altre. Institucionalització de la singularitat. Tu sola! Tu sol! Objecte únic. Només tu. Màxima potència de l’elecció, necessitat d’un únic individu -no fungible i no reemplaçable. I després, encara, la conveniència purament sexual, de primer estudiada i més endavant augmentada per tot d’artificis estètics, psíquics i de vanitat màxims. La mera cosa sexual condueix fins i tot al sacrifici, rareses, necessitat de gustos depravats, deformacions de la sensibilitat i de l’excitabilitat…En fi, coses potser apreses als Quaderns de Valéry que, en tot cas, oblidà que tot el que puja baixa i que segurament res no és per sempre i que potser sí que no seria possible “estimar” allò que arribéssim a conèixer de manera completa i exactament fins a l’últim racó de tots els racons. I, francament, el que acaba sempre arribant és aquell instant de la vida que el que et plau és el fet d’entendre’t amb l’altre, la comprensió, la companyia, fer-te amic de veritat d’aquella o aquelles persones que en el passat et vas pensar haver estimat. I així continuar potser essent dèbil, però junts i plegats.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s